| Descripció: | Està situada a 3,5 km del centre de Lloret.
La primera notícia que se'n té és de l'any 1376. El temple actual és de finals del segle XVIII, és d'estil neoclàssic i té un riquíssim altar major de marbre fet a Itàlia, i una interessant col.lecció d'ex-vots i de vaixells en miniatura.
Sota el "Pi Centenari" se celebra, per la Festa Major (diada de Santa Cristina, 24 de juliol), l'esmorzar de germanor de tots els pescadors, on es menja el típic "estofat". Santa Cristina té una personalitat pròpia. Les obres les van pagar tots els lloretencs, alguns d'ells van donar quantitats importants, els patrons de pesca van cedir una part important dels seus beneficis. Fins i tot els que per la seva pobresa no podien contribuir a les obres amb diners, van aportar el seu treball personal en dies festius. El punt de concentració de tota aquesta gent era la Plaça de l'Església, i d'allà marxaven cap a Santa Cristina de Vall-Arnau, on oïen Missa a l'ermita vella - que romania en peu dins del recinte de la que s'estava edificant, donat que no es permetia que fos enderrocada fins que l'ermita nova estigués en condicions. Quant a l'estil arquitectònic, predomina el grecoromà. I el que és més important des del punt de vista artístic és l'altar major, de marbre de diferents colors. El retaule és una gran pintura d'un autor desconegut, de l'Escola Toscana, i representa la mort de Santa Cristina assagetada davant del governador Julià. A la nau i a la sagristia es pot veure una col·lecció d'ex-vots que consisteixen en vaixells en miniatura, oferts a la Santa pels mariners. Els més famosos són el "Sebastià Gumà", premiat amb una medalla de plata a l'illa de Cuba, una nau de 62 canons, i una petita nau d'ivori, de delicada factura, tots del segle XVIII. També la devoció a Santa Cristina mogué el poble a adquirir, en el decurs dels segles, tres de les relíquies més importants de la Santa: el crani, una costella i un fèmur. La costella i el fèmur desaparegueren a conseqüència de la Revolta de 1936. Es conserva el crani i un petit os, relíquia, aquesta darrera, que es transporta en processó marítima cada any per les Festes de Santa Cristina. |
